Tradicions de Pasqua al món i recepta de la Mona de Pasqua

En aquest article t’expliquem tradicions de Pasqua de 16 països, que van des de les més curioses fins a les més divertides pels petits de la casa o les més llamineres. I et donem la recepta de la Mona de Pasqua.

Si sempre has celebrat la Pasqua de la mateixa manera, potser et resulti difícil imaginar com són les tradicions d’altres parts del món, més enllà de decorar ous de Pasqua, preparar la mona o decorar amb conillets.

En aquest article t’expliquem tradicions de Pasqua de 16 països, que van des de les més curioses fins a les més divertides pels petits de la casa o les més llamineres, si el que t’agrada de la Pasqua són els dolços.

A més, et donem la recepta de la Mona de Pasqua, perquè t’animis a preparar-la, si no l’has fet mai. Comencem!

Tradicions de Pasqua al món

Estels voladors a Bermudas

Per celebrar la Pasqua, en aquesta illa s’organitza el Good Friday KiteFest, en què participen volant els seus estels tots aquells que ho desitgen, especialment els nens. La història explica que la tradició va néixer quan un mestre, per explicar l’Ascensió, va llançar al cel un estel. Els estels tradicionals ‘bermundens’ són hexagonals o octogonals, de colors brillants i dissenys geomètrics. Aquesta Pasqua, prepara el teu propi estel amb els nens i gaudeix d’una manera diferent de celebrar.

Decorar els carrers amb catifes de colors

Segurament et sonen les catifes de pètals de flors amb què els toledans decoren els seus carrers pel Corpus Christi, o les de serradures tenyides d’Elx de la Serra, també pel Corpus però… Sabies que a Guatemala és la Pasqua la que es celebra catifant de colors els carrers? Les catifes llargues estan fetes de flors, serradures de colors, fruites, verdures i sorra. Es preparen per a la processó de Divendres Sant i es conserven fins a la Pasqua.

Cremar el Judes

Una de les tradicions mexicanes més populars és la que té lloc el Dissabte Sant: la Crema del Judes, en què figures gegants de paper maixé del Judes Iscariote s’omplen amb focs artificials i s’inflen per cremar davant els espectadors a les places locals. Es tracta d’una tradició semblant a la que se celebra també a alguns pobles espanyols, on a la nit del Dissabte Sant es pengen pells del Judes dels arbres ubicats a la plaça, com a forma de castigar la traïció i recordar el passatge bíblic previ a la Resurrecció.

Castells de focs artificials per a la Pasqua

Diverses són les tradicions italianes relacionades amb la Setmana Santa i la Pasqua, dues de les seves festes emblemàtiques i més importants de l’any. Ens aturem a Florència, on se celebra una tradició de Pasqua amb 350 anys, coneguda com a Scoppio del Carro (explosió del carro). Un carro decorat i ple de focs artificials passa pels carrers de la ciutat, portat per florentins vestits amb colorits vestits del segle XV. El seu destí és el Duomo, on l’arquebisbe de Florència encén, durant la missa de Pasqua, la metxa que porta al carro i dóna lloc a un animat espectacle de focs artificials. El significat darrere del costum es remunta a la Primera Creuada i està destinada a assegurar una bona collita.

Una truita gegant per celebrar el Dilluns de Pasqua

És la tradició de la ciutat francesa de Haux. Cada any se serveix una truita gegant a la plaça principal de la ciutat, per a la qual calen més de 15.000 ous. Més de mil persones gaudeixen cada any d’aquesta truita de Pasqua. Explica la llegenda que, quan Napoleó i el seu exèrcit viatjaven pel sud de França, es van aturar en un petit poble i van menjar truites. A Napoleó li va agradar tant la seva que va ordenar a la gent del poble que arrepleguessin tots els ous i preparéssin una truita gegant pel seu exèrcit l’endemà. I així va néixer aquest costum de Pasqua.

Celebrar la Pasqua mitjançanc l’aigua

Tres països europeus tenen tradicions de Pasqua relacionades amb laigua. A l’illa grega de Corfú, el Dissabte Sant llancen per les finestres que donen al carrer olles i utensilis de fang plens d’aigua, com a símbol de purificació i benvinguda a la primavera. A Polònia tenen una tradició de Pasqua anomenada Śmigus-dyngus, que se celebra el Dilluns de Pasqua i consisteix a mullar-se els uns als altres amb cubs i pistoles d’aigua; la llegenda diu que les joves que s’empapen aquest dia es casaran en un any. I finalment, a Hongria, el Dilluns de Pasqua (també anomenat ´de Pato´) és el dia en què els nens i joves ruixen les dones amb perfum (encara que antigament es feia amb aigua).

Les campanes volants de França

De Divendres Sant al Diumenge de Resurrecció, les campanes de les esglésies deixen de sonar a França, com a mostra de respecte per la mort de Jesús. Per explicar-ho als nens, se’ls diu que les campanes han volat a Roma per ser beneïdes pel Papa. Al matí del Diumenge de Resurrecció, les campanes volen de tornada a França carregades de dolços que llancen als jardins dels nens. Quan estan de tornada en els seus campanars, comencen a sonar alegrement novament. Així, a França són els Cloches de Pâques (campanes volants) els que porten els ous de Pasqua i no el conill.

Pintant els ‘pysanka’ (ous de Pasqua ucraïnesos)

Els ous de Pasqua més bonics són els coneguts com a ‘pysanka’ i són ucraïnesos. Per poder treballar correctament, es recobreixen amb cera, cosa que els fa durar més. Això vol dir que es poden gravar amb tota mena d’obres d’art delicades. Els dissenys més tradicionals són els dibuixos geomètrics i les al·legories religioses.

Bruixes i dolços a la Pasqua escandinava

Segons un ritual popular centenari, els nens de Finlàndia i Suècia es disfressen de bruixes de Pasqua (påskkärring), es pinten la cara, es posen mocadors decorats al cap i van de porta a porta als veïnats amb l’esperança de rebre xocolata. Dijous abans de Pasqua, els nens es disfressen de bruixes (amb pals d’escombra i teteres de coure) i solen oferir als adults branques de salze decorades o dibuixos a canvi de les llaminadures. La tradició ve d’una llegenda que explica que les bruixes sueques van anar a Blåkulla abans de Pasqua, per festejar amb el diable. Per assegurar-se que les bruixes no tornin, els suecs encenen grans fogueres el Diumenge de Pasqua.

Buscant els nius de Pasqua

A qui no li agrada buscar xocolata a casa seva o a casa dels avis? A Alemanya, Suïssa i altres països europeus, el costum de Pasqua mana que cal amagar nius amb ous decorats, llaminadures i xocolata per als nens. Els nius són en realitat cistelles o caixes decorades que estan plenes de conillets i ous de xocolata, dolços i joguines i es diu que el mateix conillet de Pasqua els va amagar.

Una tradició per amants dels pretzels

Els luxemburguesos celebren el Bretzelsonnden (diumenge de pretzel), tercer diumenge de Quaresma. A Luxemburg, els pretzels són en realitat pasta de full dolç amb glacejat i ametlles, un dolç tan típic com deliciós. Durant el dia de celebració, els joves regalen un pretzel a la persona que els agrada. La tradició marca que, si accepta el regal, la persona que regala el pretzel pot visitar el receptor o receptora el diumenge de Pasqua i rebrà un ou a canvi.

La Vella Quaresma

Segons aquesta tradició catalana, la Vella Quaresma és un ninot, en forma de dona, de paper per retallar que sovint representa una senyora d’edat avançada que va carregada amb una cistella de verdures en un braç i amb l’altra mà agafa un bacallà dessecat. Una de les senyes d’identitat de la Vella Quaresma són les set potes, que treuen el cap per sota de la faldilla: simbolitzen el número de setmanes que dura la Quaresma. Cal tallar una pota a la Vella cada setmana. El diumenge de Pasqua es crema.

Recepta de la Mona de Pasqua

Et portem una recepta molt fàcil perquè preparis la teva mona de Pasqua casolana i els més petits et puguin donar un cop de mà. Necessitareu mitja dotzena d’ous, un got i mig de sucre, una rajola de xocolata especial per fondre, nata per cuinar, farina de blat, llevat i mantega.

Bat els ous juntament amb el sucre fins que s’hagin integrat del tot. Afegeix-hi la mateixa quantitat de farina que de sucre i un sobret de llevat. Unta un motlle amb mantega (o amb oli d’oliva), aboca la barreja i enforna-ho durant un quart d’hora a 175 graus. Quan estigui llest el pa de pessic de la mona, retira del forn i prepara la xocolata. Barreja la nata per cuinar, que hauràs escalfat prèviament, amb la xocolata fins a obtenir una pasta homogènia i fluida. Omple el pa de pessic amb una part de la xocolata i cobreix-ho amb la resta. Decora amb plumes, amb ous pintats… Amb el que vulguis! I a gaudir de la mona casolana.

Saps quina és una de les nostres tradicions preferides? Posar a la teva disposició el millor dels nostres productes per Setmana Santa: gaudeix del nostre bacallà fumat d’Islàndia i deixa’t sorprendre per la seva textura i sabor. El tenim a punt per emportar, en bosses termosegellades. Si t’agraden els fumats, no pot faltar a la teva taula el bacallà. Emporta-te’l juntament amb el nostre salmó fumat de Noruega, afegeix unes oueres de salmó i, per descomptat, no t’oblidis el teu pernil favorit. T’esperem!

Segueix-nos a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les nostres novetats i promocions.

ANDREU: TRADICIÓ QUE FA HISTÒRIA ahir, avui i sempre.

Add Your Comment

Mercat Central

Sabadell

937255570

L'Illa Diagonal

Barcelona

934440197

San Cugat C.C.

San Cugat del Vallès

936748205

Gran Vía 2

Hospitalet de Ll.

932590220

La Roca Village

La Roca del Vallès

938423549

Rambla de Catalunya

Barcelona

933482807