El 30 de gener és el Dia Internacional del Croissant. T’expliquem la seva història i curiositats, et donem suggeriments Andreu per gaudir del teu moment croissant i et desvetllem els trucs dels millors pastissers.
Pensa en un croissant acabat de fer i de pasta de full. Tebi i mantegós. Cruixent per fora, lleuger i esponjós per dins. Un croissant daurat, potser farcit de pernil de l’Andreu, o de salmó fumat. Potser preparat a la planxa i acompanyat d’un dels nostres cafès amb llet que tant t’agraden. Oi que sona bé?
El 30 de gener és el Dia Internacional del Croissant, així que en aquest article t’expliquem la seva història, algunes curiositats relacionades amb aquesta peça de pastisseria universal, et donem suggeriments Andreu per gaudir del teu moment croissant i, a més, et desvetllem els trucs dels millors pastissers perquè quan preparis croissants a casa, et quedin com a un professional.
Història del croissant
L’origen del croissant ens porta fins al segle XIII i ni més ni menys que fins a Àustria, perquè és aquí on es preparaven els kipferl, un dolç que es pot preparar sol o amb farcits diversos, com anous, i que es considera el brioix que va inspirar el croissant .
Cap a 1840 ja es preparaven a França les primeres versions del kipferl, un producte dolç que aviat es veuria convertit en croissant. L’exportació del kipferl a territori gal l’hi devem a l’oficial d’artilleria austríac August Zang, que va fundar a París una fleca vienesa on venia els kipferl.
Els pastissers francesos, tractant d’imitar la recepta vienesa, van donar origen al croissant, que es va anomenar així per la seva forma de mitja lluna.
No serà fins a mitjans del segle XIX quan a França es comenci a considerar el croissant com un dolç digne d’atenció per si mateix. La primera referència escrita la trobem al llibre Des sustancias alimentarias (Payen, 1853), encara que ja el 1850 existien receptes de croissants, al que es coneixia com a pa francès.
El croissant modern es va desenvolupar a principis del segle XX i al final de la dècada dels 70 es va desenvolupar la massa congelada, element que va ajudar a simplificar el procés de preparació dels croissants i va contribuir a la seva expansió per tot el món.
Curiositats sobre el croissant
La llegenda atribueix a la reina Maria Antonieta (austríaca de naixement i francesa d’adopció) la introducció del kipferl a França. Nostàlgica dels sabors de la seva Viena natal, Maria Antonieta hauria demanat la preparació del kipferl a França, recepta a partir de la qual sorgiria el croissant.
La popular firma nord-americana de pastisseria Sara Lee va introduir un croissant congelat als Estats Units el 1981, que aviat va superar en vendes els seus famosos bescuits. Seguint el seu encert i aprofitant la simplificació del procés de preparació amb l’aparició de la massa congelada, grans cadenes de menjar ràpid com Burger King van introduir croissants farcits a les seves cartes.
A l’època actual, el croissant s’ha transformat en creacions curioses a partir de la barreja amb un altre tipus de brioix. Neixen així el cronut (barreja de croissant i donut), els croissants de pretzel o el baissant (bagel amb massa de croissant).
Fins i tot els francesos tenen la seva pròpia versió del croissant farcida de xocolata. En aquest cas no és en forma de mitja lluna, sinó rectangular, i en diuen pain au chocolat.
Sis països diversos de com gaudeixen els croissants
A Argentina i Uruguai, als croissants se’ls coneix com a mitjallunes i normalment estan coberts amb un glacejat dolç. La versió salada es diu mitjalluna de greix.
El cornetto italià – molt popular a les cafeteries per acompanyar amb un cappuccino – és un cosí del croissant que té textura semblant al brioix i és més suau que el dolç francès.
A Polònia són molt populars els anomenats croissants de Sant Martí (rogale świętomarcińskie). S’elaboren a base de pasta de full amb un farciment de llavors de rosella blanca mòlta, ametlles, panses i nous.
La versió espanyola del croissant és l’anomenada banya, que es possible farcit de crema o nata o sense farcir. També els hi ha recoberts de xocolata, així com de diferents mides.
Els portuguesos anomenen croissant a les seves dues versions del dolç francès, encara que la salada és més similar al brioix i es ven en fleques, mentre que la dolça es pot trobar a cafeteries; és molt popular amb el farcit anomenat “doce de ovo”, una crema típica portuguesa feta amb rovell d’ou i sucre.
El dolç turc ai çöreği és el més semblant a un croissant i es menja farcit de canyella, nou, avellana, cacau i panses.
Trucs dels millors pastissers per preparar un croissant de concurs
El secret d’un croissant excel·lent és la qualitat dels ingredients: sucre, sal, farina, llet, ous i, per descomptat, mantega. Els experts renten la mantega amb cura amb aigua mineral abans d’incorporar-la a mà a la massa de pasta de full. A més, és millor si la farina és rica en proteïnes i la llet pura i fresca; perquè la massa quedi perfecta, la llet ha d’estar freda.
I el toc final: després d’aplanar i doblegar la massa, cal tallar-la a mà a triangles i refrigerar-la durant 12 hores perquè fermenti. És la forma que el croissant desenvolupi les seves espectaculars capes.
Gaudeix del teu moment croissant a l’Andreu
Si t’agraden els nostres croissants cruixents, daurats i amb el toc just de mantega, ara a La Roca Village els pots demanar farcits de pernil de l’Andreu, pernil dolç o salmó fumat. Prefereixes un toc dolç? Demana els que estan acabats de sortir del forn. Perfectes a qualsevol hora.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les nostres novetats i informació d’interès.
