La Federació Internacional de Forners celebra el Dia mundial del pa cada 16 d’octubre. En aquest article t’expliquem 25 curiositats sobre el pa, un dels aliments bàsics que formen part de la dieta europea tradicional. Descobreix més sobre aquest producte fet amb quatre ingredients que amaga molts (i saborosos) secrets.
El pa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, Orient Mitjà, Índia, Amèrica i Oceania. Es prepara habitualment mitjançant el fornejat d’una massa, elaborada fonamentalment amb farina de cereal, aigua i sal. La massa acostuma portar llevats perquè fermenti i sigui més esponjosa i tendra.
Nutricionalment, el pa és sobretot ric en hidrats de carboni de cadena complexa. També aporta en petites quantitats micronutrients com àcid oleic i linoleic (en els elaborats amb oli), calci (en els elaborats amb llet), ferro, seleni, potassi, fòsfor, tiamina i niacina (vitamines del grup B presents als pans elaborats amb farina amb germen), àcid fòlic i una petita quantitat de carotenoides. La fibra també està entre les seves aportacions, encara que el contingut varia depenent del tipus de farina que es fa servir en la seva elaboració.
La Federació Internacional de Forners celebra el Dia mundial del pa cada 16 d’octubre. En aquest article t’expliquem 25 curiositats sobre aquest producte fet amb quatre ingredients que amaga molts (i saborosos) secrets.
25 curiositats sobre el pa
1. L’origen del pa és molt antic. El 2018 es van trobar a Jordània restes carbonitzades de menjar similar al pa pla que daten d’uns 4000 anys abans del començament de l’agricultura, probablement elaborades amb tubercles i cereals silvestres.
2. Els arqueòlegs han trobat fragments de pa àzim als jaciments dels poblats propers als llacs suïssos.
3. Els egipcis feien pa des de l’Antiguitat. Seves són les primeres evidències arqueològiques de la utilització del llevat al pa així com de l’ús de forns. Es creu que van descobrir la fermentació per casualitat. Per ells, el pa era tan important que es considerava com una moneda per pagar els jornals, semblant a la importància del cacau per als asteques.
4. A Roma, ja durant la República, hi havia forns públics. Pels legionaris romans el pa era un aliment habitual i era corrent que la seva dieta fos en gran mesura d’olives i pa.
5. El cereal més utilitzat per a l’elaboració del pa és el blat (en forma de farina, és clar), encara que també s’utilitzen el sègol (més popular que el blat al nord d’Europa), l’ordi, el blat de moro i l’arròs.
6. Els pans d’Àfrica es fonamenten principalment a la farina de melca i de mill.
7. En alguns llocs de Mèxic es fa, de forma tradicional, un pa amb grans d’amaranthus, molt popular a la cultura asteca.
8. El casabe és un pa elaborat amb iuca, un tubercle molt popular a Amèrica del Sud.
9. La varietat de blat per a pa Triticum aestivum és la més cultivada al món. Entre el noranta i el noranta-cinc per cent del total de la producció mundial de blat correspon a aquesta varietat, considerada com la millor per a l’elaboració del pa.
10. Perquè el pa tingui l’aspecte amb què el coneixem a les cultures occidentals cal afegir-hi llevat. És aquest ingredient el que li confereix la seva esponjositat mitjançant una reacció química coneguda com a ‘llevat’.
11. Durant la guerra civil nord-americana (1861-1865) la demanda de menjar era molt elevada, raó per la qual es feia créixer el pa amb “baking soda” (bicarbonat) en lloc de llevat, per donar proveïment a tota la demanda.
12. El pa elaborat sense llevat se’n diu pa àzim. A causa d’aquesta manca de llevat no té l’esponjositat típica dels pans llevats. El pan àzim és pla (com el pa de pita turc, per exemple) i és típic de les cultures àrab i jueva.
13. Els pans plans i sense llevat es consideren els precursors del pa actual, ja que els primers pans no portaven llevat, per no haver-ne descobert l’ús encara.
14. El pa lactal és aquell que conté en la seva elaboració greixos com oli, mantega o cansalada de porc o de vaca.
15. Una de les principals virtuts del pa és la seva versatilitat en la preparació. Així, als quatre ingredients bàsics del pa se’ls poden afegir altres com ous, sucre, espècies, fruites, fruita seca o panses, verdures com la ceba i l’all, o llavors diverses.
16. La forma i el pastat del pa en determinen el nom i, de vegades, el sabor. Així, al mercat trobemen forma de fogassa, rodó, barra, panet, xapata, baguet, trena, picos, rosco, brioix…
17. El llenguatge ens dóna una idea de la importància que té el pa en l’alimentació al món. En algunes cultures, la paraula per a l’aliment és la mateixa que la paraula per a pa.
18. El pa és present en nombroses tradicions i ritus culturals, religiosos i socials. Per exemple, a l’eucaristia cristiana trobem pa en forma d’hòstia consagrada, a la pasqua jueva és molt important el matzoh, als casaments ortodoxes els nuvis reben el korovai, en alguns festejos d’Amèrica del Sud són populars unes nines de pa decorat conegudes com guaguas o wawas…
19. La popularitat del pa és tan gran que fins i tot se li han dedicat museus monogràfics. A Europa trobem, per exemple, el Deutsches Brotmuseum Ulm i l’Europäisches Brotmuseum (museu europeu del pa), tots dos a Alemanya.
20. El consum de pa ha anat creixent al llarg dels segles, paral·lel al ritme de creixement de la població mundial. Tot i això, la tendència mundial des de finals del segle XX és d’una progressiva reducció del consum de pa als països industrials, que han estat tradicionalment grans consumidors.
21. El consum mitjà de pa a la cistella de la compra dels països desenvolupats acostuma a estar entre un 5% i un 10% (en funció d’aspectes culturals i localització).
22. El país amb més percentatge de consum de pa per càpita és Alemanya: cada alemany consumeix aproximadament 106 quilos de pa a l’any. Xile és el segon país amb més consum de pa: 98 quilos de pa per persona a l’any.
23. La recomanació de consum de cereals (no només en forma de pa) de l’Organització Mundial de la Salut és al voltant de 91 quilos per persona a l’any. Els espanyols consumeixen 58 kg de pa per persona cada any.
24. Alemanya i el Regne Unit són els principals operadors del mercat de pa europeu, amb una quota del 60% de la producció. França, els Països Baixos i Espanya produeixen el 20% entre tots tres.
25. De vegades el pa es fa servir en nombrosos remeis casolans com un element per treure les males olors per quan es cuinen certes verdures com les cols, col-i-flor …; per eliminar humitat excessiva a la cocció d’aliments com l’arròs o per treure el greix superficial de brous de carn. També s’usa de vegades per retirar de forma segura els petits trossos de vidre que queden després d’haver caigut un recipient i trencar-se.
Si després de llegir totes aquestes curiositats i dades t’ha fet venir ganes d’una bona baguet amb el nostre pernil, vine als nostres establiments: t’esperem per preparar-te el que més t’agradi de la nostra carta. Andreu: Moments de pura felicitat.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les nostres novetats i promocions.
