En aquest article et convidem a fer un recorregut turístic per la gastronomia catalana. Et presentem els plats i els sabors tradicionals que tant ens agraden i les propostes d’avantguarda que, juntament amb la tradició, han portat la gastronomia catalana a estar entre les més apreciades del món. Celebra el Dia Mundial del Turisme fent turisme gastronòmic amb les nostres recomanacions.
La cuina catalana tradicional va néixer a l’Edat Mitjana com a resposta més refinada a la cuina romana. En aquesta època, la cuina va adquirir identitat i rellevància pròpies, juntament amb altres elements diferenciadors de la cultura catalana. És a l’Edat Mitjana quan s’escriuen els primers receptaris de cuina catalana de què es té notícia i també una època de prosperitat per als cuiners catalanes, que estaven entre els més ben considerats del continent europeu.
De l’Edat Mitjana daten molts dels plats, tant dolços com salats, que encara són populars a la gastronomia catalana actual. Les conserves de peix en vinagre o escabetx, les picades, el mató o les botifarres tenen el seu origen en aquesta etapa històrica. Un element diferenciador de la cuina catalana pel que fa a la romana era l’ús de la llar de foc per cuinar.
Juntament amb la influència romana, les cuines grega bizantina i otomana, la jueva – molt especialment en el cas dels dolços – i la cristiana també van influir en la definició de cuina catalana de l’època. El refinament de la cuina catalana pel que fa a les seves antecessores es percep, per exemple, en la recerca dels sabors purs i en una barreja més cuidada d’ingredients als plats, per donar a entendre que no es menjava qualsevol cosa, sinó que hi havia una feina gastronòmica darrere de cada plat.
Actualment, la gastronomia catalana és una de les més reconegudes del món i es troba a l’avantguarda, gràcies a les aportacions del cuiner Ferran Adrià, la investigació i les aportacions de les quals a la cuina han ajudat al seu creixement a través de la innovació.
En aquest article et convidem a fer un recorregut turístic per la gastronomia catalana. Et presentem els plats i els sabors tradicionals que tant ens agraden i les propostes d’avantguarda que, juntament amb la tradició, han portat la gastronomia catalana a estar entre les més apreciades del món. Celebra el Dia Mundial del Turisme fent turisme gastronòmic amb les nostres recomanacions.
Gastronomia catalana: tradició i avantguarda en 23 plats
Salsa romesco
És la salsa més típica de la gastronomia catalana. Es prepara amb tomàquets i alls rostits, pa (fregit o sense fregir), ametlles i avellanes torrades, pebrots vermells secs, oli d’oliva, vinagre, sal i pebre.
Allioli
Salsa típica de la gastronomia mediterrània formada per l´emulsió d´oli d´oliva i all. Sol fer-se servir com a condiment en alguns plats, especialment en preparacions a base de carn. Aquesta salsa es serveix per separat.
Cargols a la llauna
El plat s’elabora amb cargols de terra, que es couen en una mena de llauna gran i que s’acompanyen amb una salsa picant. Hi ha altres variants del plat com la caragolada, que s’elaboren al Camp de Túria, L’Empordà i al Rosselló.
Coca de recapte
Consisteix en una massa barrejada amb escalivada (pebrots i albergínies fornejats), a la qual se li poden afegir diversos ingredients, principalment sardina, arengada o botifarra, però darrerament també es fa amb tonyina, ceba, olives, tomàquet… al gust.
Escalivada
Guarnició que es prepara amb hortalisses mediterrànies (albergínia, pebrot vermell, ceba) al forn i servides en tires, sovint fredes, amanides amb oli d’oliva.
Pa amb tomàquet
És potser el plat més emblemàtic i conegut de la gastronomia catalana, juntament amb l’allioli. Consisteix en pa fregat amb tomàquet i amanit amb oli d´oliva i sal.
Samfaina
Preparació a base d’albergínia i carbassó tallats a daus i sofregits en oli d’oliva amb all i ceba picats i tomàquet ratllat. Es pot afegir també pebrot verd (de tipus italià) i pebrot vermell tallats a trossets i algunes herbes, amb moderació, com farigola o romaní.
Calçots
El calçot és un tipus de ceba local que es cuina a la brasa. S’acompanya amb salsa de calçots, preparada amb nyores (pebrots txoricers), tomàquets madurs, all, oli d’oliva verge extra i ametlles.
Empedrat
Amanida freda de bacallà i mongetes. S’hi afegeix tomàquet, pebrot verd i vermell, ceba, olives i ou dur. S’amaneix amb oli d’oliva, vinagre i sal.
Esqueixada
Amanida freda preparada a base de bacallà esmicolat, pebrot verd italià i pebrot vermell tallats en petits trossos, ceba, olives i tomàquet (ratllat o tallat a daus). S’amaneix amb oli d’oliva, vinagre i sal.
Escudella i carn d’olla
També coneguda com a sopa de Nadal, és típica de l’hivern català ja des del segle XIV. Es caracteritza especialment per posar a coure una pilota, que és una gran mandonguilla allargada que un cop cuita es talla a rodanxes per repartir-la entre els comensals, feta amb carn picada barrejada amb ou batut, molla de pa o pa ratllat, all i julivert, que es passa per farina i es daura una mica abans de ser cuita a l’aigua que donarà el brou. Per fer el brou s’utilitzen verdures (pastanaga, nap, api, porro, col verd…) i altres ingredients com cigrons, patata, botifarra negra o blanca o diferents tipus de carn i ossos que poden variar segons la família, la regió, l’estació de l’any i l’ocasió.
Mar i muntanya
És una categoria de plats típics de la cuina catalana que combina el concepte d’ingredients típics de la muntanya (generalment carn que pot anar des de salsitxa, fins a carn de caça) amb els ingredients típics del mar (generalment peix o marisc). Exemples de plats sota aquest concepte culinari són el pollastre i llagosta, el pollastre i escamarlans o l’arròs mar i muntanya amb carn i marisc.
Fricandó català
S’elabora a base de filets fins de carn de vedella i gairebé sempre conté bolets entre els seus ingredients (típicament gossets o moixernons, però poden ser senderoles, ceps, rovellons o altres). Juntament amb l’estofat de vedella, és un dels pocs plats de la cuina tradicional clàssica catalana que es preparen amb carn de bou o vedella.
Cap-i-pota
Per preparar aquest estofat tradicional s’utilitza el cap, la pota i el budell de vedella. La recepta original de cap i pota es feia amb cap i pota de vedella, per això el nom.
Rostit
Es tracta d’un tipus de cocció de carns per enrossir-les característic de Catalunya, que forma part de la base de la seva gastronomia.
Suquet de peix
Plat mariner comú a les costes mediterrànies de Catalunya i València. El seu nom ve de suc i s’usa habitualment a Catalunya per referir-se a les receptes de marisc i peix caldós. De sabor intens i un color vermellós a causa de l’ús de safrà, es fa servir exclusivament per preparar el tradicional suquet de peix. Per a la seva preparació es fa servir habitualment tomàquet, all i patates, i es condimenta amb pebre vermell. Pot incloure pebrot vermell i ceba. També pot incorporar una picada en morter d’ametlles torrades, pa fregit, julivert i alls.
Crema catalana
Consisteix en una crema pastissera amb base en rovell d’ou que se sol cobrir amb una capa de sucre caramel·litzat a la superfície per aportar un contrast cruixent. Es menja durant tot l’any, però és tradició per Sant Josep. Fins fa poc eren, en general, unes postres de festes. El seu origen es troba a la cuina medieval.
Postres de músic
Consisteix en un grapat de fruita seca variada, típicament ametlla marcona i allargada, avellana i pinyons, sovint acompanyat d’un gotet de moscatell. De vegades pot contenir altres fruits secs i fins i tot hi ha versions que inclouen fruita dessecada, com panses, albercocs o figues. La presentació usual sol ser en un plat de postres, amb el got al mig i els diferents tipus de fruits secs al voltant, separats per tipus. El moscatell es pot substituir per un vi ranci o vi dolç.
Pa de pessic
És un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i sovint llevat. Moltes vegades es perfuma amb ratlladura de llimona o de taronja i de vegades amb una mica de canyella o algun licor. És la base de molts pastissos farcits.
Carquinyols
Són una mena de pastes seques realitzades amb la tècnica del biscote, produint un pa torrat dolç i barrejat amb ametlles. Per elaborar-los cal farina, sucre, ametlles senceres i ou. Són opcionals la pell de llimona i la canyella.
Neules
Són unes postres cruixents i dolces que es consumeix sobretot durant les festes de Nadal.
Mel i mató
Són unes postres senzilles que es preparen tallant un tros de mató i afegint mel. Constitueix un dels plats emblemàtics de la cuina catalana i unes de les postres més populars. El mató ja apareix al Llibre de Sent Soví (segle XIV) i era molt popular a l’Edat Mitjana, quan es feia natural o també perfumat, per exemple, amb aigua de tarongina.
Ratafia
És un licor dolç, elaborat a partir de la maceració de diferents fruits (nou verda, pell de llimona i herbes aromàtiques de la zona). Es important el temps de maceració: son 40 dies de sol i serena i sortirà una bona ratafia.
Al Dia Mundial del Turisme, gaudeix de la gastronomia catalana. A l’Andreu tenim els millors productes de la nostra tradició gastronòmica, juntament amb noves propostes per llepar-se els dits. T’esperem! Andreu: Moments de pura felicitat.
Segueix-nos a les nostres xarxes socials per estar al dia de totes les nostres novetats i promocions.
